T’estic contagiant amb la meva tortura.
Et torturo.
Et perdono i et continuo culpant.
No m’agrado plorant-te, no m’agrado pensant-te en
un món paral·lel; un món que em desfà el cor un cop trencat.
Un verd pèl-roig que em tapa els meus ulls al teu
cap, que em va fer invisible i transparent.
Un món llunyà.
Tan llunyà que el creia imaginari i quasi
desapareixia al teu costat.
Però torna, torna i m’obliga a tapar-me els ulls
un altre cop.
Perdona’m amor.
Perdona’m per tornar-te aquest dolor.
