El sol ens cega suaument
mentre ens il•lumina la cara.
Obre els teus ulls verds per veure el camí
que jo obriré els meus també.
Vine, abraça'm, t'estimo,
que junts creuarem el riu
nus mentre la neu es desfà
del calor que ens crema a les mans.
Tant de temps buscant els raigs
per aguantar-me el cor
i els tenies tu dins teu
per regalar-me’ls
I la persona que l'aguantava,
desapareix amb la seva tempesta
per què pugui compatir
el nostre foc amb tu.
Perquè tenim mil anys d'amor
a només sis mesos de distància
enviant-nos els raigs de sol.
Això és tenir sort, Juliol.
1 comentario:
És una sort donar un raig de llum a algú que te'n tornarà quatre :)
Cada cop estem més a prop, els mesos són setmanes, i les setmanes dies, i els dies les nits que passaré amb tu, esperant el sol ;)
Publicar un comentario