*Plató*

Coneixeu la teoria sobre l’Amor de Plató? 

Sí? 

Jo mai no me l’havia cregut. Però fa uns anys Plató va conèixer la meva meitat donant voltes per la Terra mentre em buscava. De seguida que la va conèixer, Plató va agafar com a costum colar-se als meus somnis més profunds per dir-me que estava equivocada: el noi que dormia al costat meu i no em deixava espai al llit o a l’armari gegant de la meva habitació no era la meitat que s’havia passat segles i segles buscant el meu alè. 

‘Això no ho saps pas’ 

Quina mentida més aliena a la meva situació. 

Fa uns mesos va tornar a interrompre el meu món de fantasia i de descans profund per dir-me que ja l’havia trobat. ‘Això tampoc no ho saps...’ Però jo sí que ho sabia, i tenia raó, ja l’havia trobat. I de cop i volta van aparèixer nits plenes de plaer a la llum de la lluna i dies plens de satisfacció amb l’alba despertant amb suavitat els nostres cossos nus. Mon llit no estava ocupat per cap altra persona, estava compartit per dues ànimes dins d’un mateix cos. 

Ma meitat sabia tot el que jo desconeixia i tot el que em mancava, ell ho tenia... però tot el que ell necessitava jo no ho tenia pas. I ho vaig intentar, vaig viatjar per conèixer tots els indrets a on ell no havia estat, vaig cercar tot el que ell no va trobar i em vaig assegurar que podia proporcionar-li tot allò que em demanés. Però no va ser suficient. 

Quan vaig arribar a casa, amb tota la il·lusió de poder-li tornar els segles i segles de recerca per tot el món amb la meva nova cultura adquirida, em va dir que havia trobat a sa meitat al carrer del costat. No ho vaig entendre... De veritat no ho sóc jo? Si ell era tot allò que jo no era i jo havia aconseguit ésser tot allò que ell demanava...  ‘Ho sento però no pots ser tu ma meitat... no ets ELLA...’

I no ho era. 

He intentat trobar la meva meitat de veritat en totes les persones que he conegut, potser m’he fet creure que més d’un era ELL i m’he deixat enganyar fins que la frustració ha tocat la porta de casa meva.   Amb ell no ho vaig haver d’intentar, Plató em va ajudar però jo ja sabia que era ELL. 

Potser el nostre cos únic que va ser dividit fa tant de temps ja es va trobar i per això tinc la sensació que ets ma meitat i no és real... O potser ens hem acostumat a ser conformistes i acceptar que la nostra meitat no la trobarem mai i per això no em reconeixes com a teva...   Sigui el que sigui espero equivocar-me. Espero que la meva meitat real encara estigui donant voltes per la Terra i que estigui disposada a regalar-me sa meitat del cor; perquè la meva ha mort.