Tabac

L’olor de tabac barrejat de llibres antics de biblioteca em recorda a tu. Tu que estàs envoltat d’ombres que et ceguen i t’obren els ulls sense el teu consentiment. Intentant veure més enllà del cos físic de les persones, però amb una manca d’empatia al teu cor. Deixa d’analitzar el per què dels teus sentiments, deixa de jugar a l’amant perfecte amb les dones.

El teu cos prim, nu, petit… m’agrada. Els teus ulls negres em parlen però no em revelen el teu secret.  Potser et van ensenyar a no fer cas del teu sisè sentit. Potser et van dir que desapareixeries envoltat de les teves ombres i has decidit no trencar-te el cap per empaitar-les. Estrany però interessant és el teu cap. Sé que jo més enllà de la teva intel·ligència no hi veuré mai.